El passat dissabte 5 de novembre no tenia molt clar que faria, de moment al vespre havia d’anar a Palamós i a sopar amb la meva xicota, però aquí finalitzava la sessió, tot i que sembla mentida que en un dissabte un no tingui res a fer! A més, la tramuntana de tot el dia no donava gaires ganes de fer res. Mentre estava sopant me va enviar un SMS un colega, en Lluís, per si volia anar a Girona, on era la festa major i hi havia barraques, concerts, cubates i demés, i no li vaig dir que no.

En arribar a casa després de sopar a l’espera que me vingués a buscar me’n vaig adonar que el cel era tremendament transparent, i que el vent ja casi havia parat completament, i el dubte va sorgir: i si anés a fer observació o fins i tot fotografia amb el telescopi? Però bé, era un dissabte nit i eren barraques, així que ho deixaríem per un altre dia. De totes maneres vaig agafar el trípode fotogràfic i els prismàtics Baader 15x80 per si a la tornada anàvem bé encara faríem alguna cosa.

Finalment, cap allà a les 3, amb un munt de peluixos (que ja teníem!) a les mans i algun cubata per part de qui no conduïa (és a dir, per part meva) vam tornar cap al nostre Palafrugell natal, no sense parar a Casavells (a prop de la Bisbal d’Empordà) on en Lluís hi té un mas. Feia moltes setmanes que volia anar a veure si aquell mas seria una bona opció per fer observació astronòmica, però mai havia anat allà de nit per comprovar-ho, fins ahir.

Mare de Déu, quin cel! Tot i la proximitat de diverses poblacions, a partir d’uns 20º en totes direccions el cel era increïble: això si, el fred també! Vaig sortir del cotxe i el primer que vaig veure va ser un meteor que travessava Canis Major. “Quina sort” vaig pensar, però és que al cap de 5 segons en vaig veure un altre d’idèntic! “Carai, comencem bé!” i és que en Lluís encara no havia sortit del cotxe! Agafo el trípode del maleter del cotxe, el desplego i mentre anàvem mirant cap amunt i xerrant un bòlid enorme va travessar el cel per la Ossa Menor. “Uala nen!” vam dir els dos alhora, a més que va deixar una estela visible durant uns segons. Quan ja vaig tenir els prismàtics al trípode ja n’havíem vist 6.

Un cop muntats van anar per feina. Cal tenir en compte que en Lluís no havia mirat mai al cel a través d’uns, i molt menys com aquells (un dia l’hi he de treure el telescopi). Vaig apuntar cap a la nebulosa d’Orió M42, que es veia esplèndida; posteriorment les Plèiades M45, el doble cúmul de Perseu, la galàxia d’Andròmeda M31 i finalment el cúmul del Pessebre M44 a Cranc, molt a prop de saturn, que amb els prismàtics es veia ja amb la forma ovalada característica a pocs augments. Vam aprofitar una estona més per identificar algunes constel·lacions i vam tancar sessió al cap d’uns minuts, més que res per la fred que feia! Insuportable! Això si, ens ho vam passar molt bé i vam poder gaudir una estona dels meteors, ara que ja sé que justament era el màxim de les Tàurides sud, una mica de Tàurides nord i les Oriònides.

En Lluís segur que repeteix!